lunes, 6 de junio de 2011

Brevet 600 Kms (639)


Començaré per el principi: Sortim de Manresa a les 6 del matí direcció Artesa de Segre on tenim el primer control (km 94), aném amb un grupet fent relleus tranquils amb una bona velocitat de creuer a partir d'aquí comencerem a pujar dirrecció el Coll d´Hostal Roig per un camí rural asfaltat guapíssim si anesim a fer una volta normal, no per anar fer la brevet de 600. Aixó té rampes molt dures i baixades plenes de grava i pedretes, el lloc és preciós. Aném fent i pujant fins al Pont de Muntanyana (km 170), menjem i descansem una mica, portem 3200 metres de desnivell i un genoll em fà mal...seguim direcció Benabarre amb totes aquelles llargues i dures rampes del 10%, tothom ja va tocadet...es trobem al Joan Puigvert i al David que tornaven de la marxa de Graus...ens saludem i ens desitgen molta sort. Van passant les hores molt a poc a poc i els km també, arribem a Monzon (km 232) a les set de la tarda...
parem a un bar a menjar i pensar que farem aquesta nit...doncs el que farem es pedalar i pedalar fins a Caspe ...aquí els meu quadriceps dret diu prou, parem (el Fernando i Jo) a la cuneta a dormir 30 minuts...si volem arribar a Manresa dins les 40 hores no podem dormir més- Arribem a les 7 del matí a Mequinenza (km368) hem patit molt, hem menjat poc, jo estic reventat...començo a dubtar si arribaré a Manresa. Ja es de dia i vaig alguns kilometres sól..molt lent (24km hora) (no porto ni pulsometre ni contador).
Agafo la roda de dos breveterus que han dormit tres hores, jo cap. No els deixo, doncs ara es important no anar sól. A tota velocitat, em porten fins a Tamarite de Litera (km 464), estic mort, hem fa mal el genoll, les mans, tinc gana, sed, i el meu cap diu prou...jo plego...trobo un bar hem despedeixo dels dos companys i torno a trobar l'amic Fernando que està més o menys igual que jo...semblem automates sobre la bici, molta calor, poques ganes de parlar i moltes d'arribar. Anem parant cada 25 km aproximadament i fem rampes molt dures. Jo les faig amb el plat gran possat per que d'aquesta manera no hem fa mal el genoll. Després de moltissimes hores així, arribem a Manresa (km639)...abans vaig patir una mena d'insolació (hem faltaven uns 40 kms per acabar i van ser els pitjors kilometres de la meva vida). Han passat moltes coses i gairebé totes negatives...mal a les mans, mal al genoll, l'ingle dreta en carn viva durant 150km i el pitjor, es que no he disfrutat d´alló que m'agada més, que no es altre cosa que anar en bici... NO FARE LA PARIS BREST PARIS, estic trist i emprenyat però haig de ser honest amb mi mateix i les persones que més m'estimen..no puc escriure res mes...es molt fàcil d'explicar coses maques, però aquesta vegada no ha estat així....em fot molt després de 3.ooo km fent brevets no poder ni tant sols anar-ho a probar...i hem sap greu per tots aquells que esteu sempre escoltant les meves batelletes...he esperat fins Dimecres per veure-ho més clar i la conclusió es que estic agotat mentalment. He llegit sempre tots els vostres comentaris vers la meva persona, sou tots collonuts, i hem donaven moltes forces, per aixó vaig poder arribar a Manresa a les 8:21 de la nit de Diumenge, les meves brevets també són vostres...us diria moltes coses, peró ja no puc ni escriure....estic tocat i esfonsat...fins aviat.

JORDI ROIG I MONTSANT

P.D.: aquesta brevet, la dedico al FERNANDO ZENDRERA, ell anirà a PARIS i l'acabarà per tots dos.

9 comentarios:

  1. Jordi "No Comments", prefereixo quan et vegi donar-te una forta abraçada. Felicitats!

    ResponderEliminar
  2. Jordi, encara que no vagis a Paris, ets un crack, fora de serie, doncs que fàcil hagues sigut tirar la toballola i plegar, però no, allà vas ser-hi, lluitant fins al final. Seguixes sent fora de série.
    Des d'aquí enviar-te una forta abraçada (que quan et vegi de segur que te la donaré, amb el permís del meu marit, jajaja), i molts ànims. No estiguis emprenyat, no val la pena. Hi han coses més importants per les quals emprenyar-te. Això que has fet és una proesa i tots els teus amics de Muntbikes t'admirem pel que has aconseguit.
    Moltíssimes felicitats campió

    ResponderEliminar
  3. Bones Jordi;

    Ara fa temps que no ens veiem, pero quan ens veiem sempre intento de compartir uns km"s amb tu perque m"expliques algunes batelletes i quan l"any passat explicaves lo de les brevets nomes podia sentir admiracio per poder fer tants kms i aguantarlos. `
    Desde aqui nomes donarte anims que et recuperis muscularment,articularments dels kms fets, que de ben segu que daki poc tindras la ilusio que sempre desprens

    Per mi desde petit as sigut un referent i quan et veia amb la bici deia, de gran jo vull assemblarme a aquell al noi que anava en bici.

    molts anims i molts records des de Lleida.

    Grato.

    ResponderEliminar
  4. Molts anims i moltes felicitats, això que ara ho veus negre d´aqui un temps ho veuras d´una altre manera. Una abraçada des de Calella (Jose)

    ResponderEliminar
  5. La distància més llarga que mai he recorregut amb la bici han estat els 250 Qm que separen Arenys de Munt d'Andorra, i m'ha semblat que era una gran proesa..., però que petita que queda al costat de les teves brevets...
    Ets un exemple per a tots plegats, tant pel que fas en bicicleta com per la humanitat que desprens...
    Albert Galicia

    ResponderEliminar
  6. Jordi: ànims, la bici a vegades també et fot una hòstia. Jo penso que 600 km som massa. Per fer-los sense patir, has de portar un entrenament d'ultrafons molt considerable. Si no és així evidentment pateixes, i ja se sap que el patiment té molts graus. De ben segur segur que remuntaràs, ja ho veuràs. Jo ara també ja en començo a tenir prou ( de bici) i necessito anar-hi però d'altra forma, no se quina però diferent.
    Res més Jordi, a reveure i si pot ser pedalant junts millor que millor.

    T'admira!!!!

    quimet

    ResponderEliminar
  7. Jordi: El que has fet és molt gran.Tens una força mental i física extraordinària.La bici té aquestes coses, lluitem contres nosaltres, l'entorn , les inclemències del temps etc., per obtenc un ple personal que solament nosaltres com a ciclistes entenem. Jo solament t'admiro per ser com ests pro segur que ho tornaràs a provar

    ResponderEliminar
  8. Roger: moltes gràcies pel teu comentari es un plaer tenir gent com tú al costaa.
    Emma:increible sobre la bici i mes fora d´ella..
    Grato:ja parlarem aquest estiu..em fa gràcia veure que ens segueixes desde Lleida.
    Jose:ets molt gran...com a persona i ciclista.
    Dani:tu si que ets un crack..i quan més gran siguis encara ho seraa més, gracies pel teu comentari.
    Albert:sempre possant coherència a tot el que fem,gràcies.
    Quim:com sempre esperava els teus comentaris i mai m´has " defraudat"..moltes gràcies.
    Joan:sempre téxpliques molt bè i saps donar o treure importància a alló que de veritat la tè.

    Nois ara el que desitjo es que tingueu una bona quebranta...gràcies un altre vegada a tot hem feu sentir especial.

    ResponderEliminar