lunes, 25 de julio de 2011

Crónica de la Pujada a Vallter2000 (24 de Juliol)

4.45h de la matinada, Plaça del Ajuntament d’Arenys de Mar. Tan sols hi ha un MuntBikers anomenat Jordi Roig. Ell pensa: “Que rar que no hi hagi ningú”. Mira el rellotge i diu: “No potser!!! He vingut una hora abans!!”. Puja fins el campanar de l'església per confirmar-ho i marxat a casa a no se que fer, però havia de marxar.

5.50h de la matinada l’Andree com un clau esperant al grup i també sorprès de no veure a ningú.

5.55h arribo jo i només esta l’Andree, automàticament se’m posa la mosca rera el nas i penso: “A que t’has equivocat?”.

5.58h arribar Jordi Roig per segona vegada al mateix lloc i aquesta vegada tranquil al veure gent. A partir d’aquí arriben en Dani, Vicenç, Martí i Arnau amb 5 minuts Joan Morales (Joan Evans a partir d’avui) i l’Emma, i al cap de 10 minutets el Manel i l’Edu.

6.15h sortim tots direcció Calella que anirem arreplegant diferent MuntBikers segons passem pel pobles.

Abans d'arribar a Canet s’incorpora Pepe, a Canet en Narvaez i Llorenç, a Sant Pol Joan Puigvert i a Calella José Préstamo.

Rodem una mica fosc amb les llumetes posades (alguns NO, i per cert molt malament) direcció Tordera esperant l’ incorporació final del “Més guapo del món”...;-)

Tots trobem a faltar al nostres companys de fatiga, entre els quals es troben Albert Galicia, Jordi Trens, Jordi Rebollo, Quim Montmany, Maria Casanova, Miquel Romero, Carlos Vera, Alex Sullastres, David Pedregal, Xavi Carrillo, Germán, Adrià i Eric Alsina, Jesús, Bern Donadeu, Javier Aguilar i un llarg etcetera, ja que tenen diferents compromisos com a esportistes d'elit (alguns amb sponsors, alguns altres firmant autògrafs i alguns tenies curses....jejeje!!).

Comencem a rodar i arribant a Sant Pol: "Puuuuffff!!!" Punxada d’en Martí . Parem a canviar de càmera i seguim. Mentre canviaven de càmera varem veure un parell de Vettels i Alonsos per la N-II fent avançaments, que ni amb tots els punts de conduir de la grupeta podriem pagar la multa....:-0!!

Seguim la marxa i pujant cap a Tordera: “Patapampimpumpuf!!!”, veig en Vicenç rodar per terra!!! Ostres!! ràpidament s’aixeca, l’ajudem a retirar bici, i bé, per sort, res important sembla que un bon cop al maluc, l’ensurt i algunes rascadetes (xapa i pintura).

Tornem a iniciar la marxa, amb tots una mica de mala sensació després de l’ensurt i just a la següent rotonda s’incorpora l’Albert Bañeres i seguim direcció Cal Coix. Ara ja som un pilot de 17 persones i fem goig.

Iniciem la pujada a Cal Coix tots junts, regulant per anar amb grup i a mig camí sentim: “Pufffffff!!” El Llorenç mira al seu voltant i li diu a l’Emma: “Has punxat Emma!” i ella li contesta: “Jo no!!” i li diem tots al Llorenç: Ets tuuuu!!!” i el Llorenç tot xulo amb les seves rodes noves diu: “Jooo?? Que va jo no soc!!”. I vinga tots a riure, en Llorenç havia punxat. Parada, pit-stop (amb l'Arnau sempre involucrat en el canvio...chapeau!) canvi de càmera, alguns homes buiden el depòsit i cap amunt. Coronem Cal Coix ens reagrupem i ja recolzats per la furgoneta d’assistència i els seu conductor/mecànic/amic i company Frank Sitjar passem per Sils, Santa Coloma de Farners.

Ens desviem cap Anglès i això comença a pujar, alguns ja comencen a fer de les seves, però tot bé bastant controladet. Martí i Llorenç aprofiten i en una parada de la furgo al boral, inflen bé el neumàtic amb l’inflador de peu. Arribem a Anglès on fem paradeta per fer cafetó, reomplir aigües, esmorzar una mica, menjar fruita...

-Pujada a Sta.Coloma cap Anglès.

Comencen a reiniciar la marxa, i alguns comencen a pedalar sense mirar si estem tots i com no, Llei de Murphy un dels últims que reinicia la marxa, l’Edu, es troba la bici fluixa de davant. Havia punxat!! Tercera punxada!!

La furgoneta, es queda reparant-li la roda, iniciem la marxa els últims i al cap d’uns kilòmetres, la furgo ens deixa, la bici i ciclista un metres més endavant perquè es reincorpori. Seguim rodant Arnau, Vicenç, Puigvert, Edu, Puigvert i jo i passats un kilòmetres es reincorporen l’Emma i després un altre grupet.


-L'amic Martí Roca, amb una bona barreta energètica a l'esquena.

Passem per Amer, Les Planes d’Hostoles i començant a pujar sento un xiulet, que al girar-me ens informen que l’Emma a perdut pressió al tubular de darrera. No m’ho podia creure, una altre punxada i ara d’un tubular. Seguim rodant i jo li dic al José Préstamo, que el teníem retingut: “Tira y avisa a Frank que venga con la furgoneta”.

Al cap d’una estona de rodar controlant aquesta roda malmesa, arriba la “super furgo” i ens aturem a canviar un tubuluar, l’inflem fort i vinga a veure si no punxem més.


-Narvaez possant-se amb forma. Quina por quan estigui bé.

Passem per Sant Esteve d’en Bas i Olot (tots tenim en ment la mítica Terra de Remences) i allí ens reagrupem una mica abans d’Olot. Creuem Olot tots junts i ens dirigim cap a la Vall de Bianya per afrontar el primer port important, el conegut Capsacosta (primer port de Terra de Remences).

Aquí s’obre la veda i comencen els més forts a repartir-se entre ells i apretar, entre ells en Pepe, Dani, Arnau, Vicenç, Albert, José i no se si havia algú més. Jo començo a pujar amb l’amic Roig a ritme (som els “poursivants” del pilot), però ens passa l’Edu volant e intento seguir al meu ritme independentment dels demés. Amb una estona l’amic Roig, afluixa intel·ligentment pensant amb el que queda i jo segueixo equidistant amb l’Edu. Abans d’arribar, neutralitzo l’Edu i acabem coronant junts afluixant una mica, com a segon grup bastant cansats.

Allí ens espera la furgo amb l’aigua i fruita. Esperem als companys que coronin, i ja comencen ha arribar alguns companys tocadets, i es que aquest port es una mica piiiiiipp....ja m’enteneu. Aprofitem el moment per omplir bidons, menjar de tot i cap avall.

Aquí rodem tots junts per arribar a Sant Pau de Seguiries, i d’aquí a Camprodon on lleument anem pujant.

Fins Camprodon varem anar amb pilot junts, recuperant i a partir d’allí tornava a obrir-se la veda fins Vallter. Jo rodo amb Joan, Emma i Edu intentant conservar per poder pujar junts fins dalt, però de Camprodon a Llanars em vaig desgastant poc a poc tot i que vaig a un ritme no molt fort. De Llanars a Setcases a (1.265m) se’m fa etern, i en Joan i l’Emma decideixen quedar-se a Setcases i no pujar a Vallter, degut en part a l’esgotament físic però sobretot mental. Jo segueixo amb l’Edu junts, a un ritme molt suau, però em trobo molt cansat i amb mal de cames i encara no hem arribat a Setcases.

Un cop arribem a Setcases, veig la furgo amb Martí i Frank Sitjar, juntament amb Vicenç, bastant tocat, i jo li comento a l’Edu: “Em quedo aquí , jo passo de pujar”. Paro amb la furgo, l’Edu continua. Bec aigua. Arriben en Joan i l’Emma, i passa l’Andree al seu ritme i sense parar ni ha pensar-s’ho tira amunt (grandíssim!!). Després d’uns minuts, decideixen en Vicenç i l’Emma pujar xino xano i jo em dic: “Doncs prova-ho no perds res”. O sigui que marxo amb Vicenç (amb molt dolor al maluc) i l’Emma. Ràpidament passo davant, avancem a l’Andree i comencem endinsar-nos en una zona amb molt bona pinta, bona carretera, bon paisatge, però amb un únic inconvenient, que es diu pendent (%).

Finalment fem 2 kms. de pujada patint bastant, i decidim tots 3 donar la volta i tornar cap a Setcases. Ja en teníem prou per avui.

Baixant cap a Setcases, ens varem trobar a l’Andree que seguia pujant al seu ritme.

Arribem al Restaurant Cal Tiranda i desprès de deixar les bicis sota clau a una cabanyeta (crec que aquella cabanyeta era el be inmoble més car de Setcases....jejeje!!...), entrem a recuperar forces a una sala amb uns magnífics sofàs i com no comencem a riure i xerrar una mica, mentre esperem els SUPER campions que han coronat fins dalt i els campions que van baixant sense haver-ho aconseguit però amb molt de mèrit per intentar-ho.

El primer en coronar Vallter2000 va ser l’Albert Bañeres, però clar hi ha rumors en el “grupu” que es deu a que va sortir des de Tordera i va fer menys kilòmetres, i no va viure ni una punxada, ni una caiguda, ni es va aixecar tant dora, o sigui que donem la prova per anul·lada (sense campió) fins l’any vinent...jajajaja!!!

Apa amics, doncs ara a disfrutar de les vacances, a recuperar forces per l’any vinent, que segur que farem més i millor tots els reptes que ens plantegem (tot i que el nivell ja es altíssim).

-Puigvert la constancia personificada.


-Manuel des de que surt amb els MuntBikers, cada vegada esta millor.


-La Depredadora, que aquesta temporada ja esta tipa.


-Joan Evans, bromista però cansat després del Tour.


-Jordi Roig.


-Dani comentant la jugada.


-L'Emma a punxat i tots controlant el neumàtic...:-(


-L'Emma molt ben escoltada.


-Tots darrera, esperant la SUPER furgo.


-L'Emma va punxada i com a bona Depredadora, tot i així ataca!!


-Jo surto darrera d'ella i els demés no poden seguir el meu ritme i es comencen a quedar enrera.


-Joan EVANS salta perque te por que marxi sol amb la seva Depredadora.


-Comprovant d'alçada: 2.164m.


-Penúltim revolt.


-Tot es un fotomuntatge. No van arribar!!


-Pepe i el seu cadell Dani una mica "pajarón".


-Pujant.


-Dos molt perillosos, vigileu si els trobeu per crta.


-A 1400m d'alçada.


-Vistes Baixant.


-Visita del amic Mengual a Setcases.


-Ja relaxats rient a Can Tiranda.


-Amago de rampa d'en Llorenç amb cara i somriure de plaer...


-Nou isotònic.


-Detall d'en Narvaez per celebrar l'arribada. Salut!!


-2 cracks que s'estimen. Mireu en Jordi com li envia petonets al Andree.


-Manuel i Edu. La pregunta es: Tornarà aquest noi?...;-)


-Evans i la seva Depredadora dormint, pero sempre alerta.


-Esta viu, tranquils...;-)


-Encara desprenia electricitat. No el veieu il·luminat sembla un Gusy Luz!!


-El guapo amb el coll trencat...;-)


-Un parell que encara podrien fer uns kms. més.


-Campió!!


-Maquinista Pepe a tope i encara amb forces per riure.


-Narvaez somiant amb MuntBikes.


-Dani somiant en el coronament a Vallter i el home del "mazo".


Una abraçada,

Roger Pérez

Marketing Manager MuntBikes

&

Cronista de vacances fins Setembre...;-)

8 comentarios:

  1. Olé, olé i olé...
    Quina crònica més divertida i ben feta. Et felicito amic. Ets un crack!!

    La veritat es que després de l'última etapa "crono" he quedat una mica tocat, per això vaig decidir relaxar-me una mica i no pujar. A més, hauria quedat molt lleig guanyar el Tour 2011 i la Pujada a Vallter la mateixa setmana ;-).
    No vull abusar, jejeje

    Una abraçada a tota la grupeta.
    Sou tots uns valents!!!

    Joan Evans

    ResponderEliminar
  2. Hola a tots: gaudeixo veient que gaudiu. Gràcies Roger per la teva crònica que fa que els que hem fet "campana" tinguem una mica de dentetes.
    Veig que el Sr Secretario, ja dimitit, comença a posar-se en forma. Aneu-vos calçant que aquest ataca sempre.

    Que "monus" tots fent nonetes. La temporada ja toca al final????.

    Per cert ja m'explicareu lo de Joan Evans. Aquest amb la temporada mogudeta que ha tingut, ara deu tenir més forces que ningú.

    Apa-li ja ens veurem.

    Quimet. ( molt enfadat amb en Roger que en la corrua de noms no s'ha enrrecordat de mi. Prepara't que aniré per tu. :-))))

    ResponderEliminar
  3. Amic Evans m'encanta que t'agradi la crònica.

    Quim!! Llegeix bé...;-)...mai m'oblidaria de tu amic!! Però aquestes alçades de la temporada tot pot ser. Celebro que t'agradi la crònica i a veure si apareixes Diumenge, que es probable que fem platjeta.

    ResponderEliminar
  4. Que puc dir jo, que la super cronica del Roger no digui. Esta tot explicat en pels i senyals, així que em limitare a donar la raó al Pepe, pujar a Vallter ens va posar al seu lloc a uns quants, jajaja, la primera a mi. Pero be, no sempre es pot guanyar.
    Desde aquí felicitat els super cracks que van arrivar a dalt i animar als que no ho vem aconseguir, fer-ho l'any que bé.
    Dir-vos a tots que es un plaer compartir el ciclisme amb gent com vosaltres.
    Fins la propera

    ResponderEliminar
  5. ok Roger retiro l'amenaça: veig que he llegit malament. :-). faig catúfols ( o no)

    Vallter és una canya. Recordo ja fa molts anys que uns quants dels "veteranus" ho vam pujar en carrera i que l'endemà em feia un mal el cul impressionant de l'esforç que vaig fer. És dur, dur de veritat.
    i canviant de registre, veig que el pèndol, com no podia ser menys, fent referència al seu sobrenom, torna a pedalar. ( un pèndol va i ve). Ànims i a no deixar-ho !!!!!.

    Ens veurem aviat, espero. en tinc ganes i trobo a faltar l'ambientillu.
    a reveure.

    quimet, acabant amb el procés de canvi total de sang per treure totes les restes de clenbuterol i altres hierbas. :-))))))))

    ResponderEliminar
  6. Molt xula la sortida i molt xula la crònica,Roger felicitats per fer-ho tant bè..jan tenia ganas de disfrutar algunes sortides amb tots vosaltres.Valter em va tornar a possar al meu lloc, que aquest any és la part del darrera..es el que toca.Tot i les punxades i la caiguda del Viçenc ,un altre cop ens ho em passat d´alló més be.Jo vull anar a pujar VALLTER com sigui.
    PD aviat la pròxima amb més gent,OK

    ResponderEliminar
  7. OSTRES ROGER QUINA CRÒNICA.. O ÉS un album de fotos?¿

    com que post- vallter, hem tingut un cap de setmana de reflexió a la presentació scott, on hem tingut temps d'analitzar com anem i com estem, ens hauguren boníssimes prespectives per la grupeta aquest 2012. hi han un munt de idees sobre la taula, de la mà de molts integrants del grup, que aviat és posarán en marxa, farem un bon sopar d'hivern coincidint amb l'inici de temporada, on planificarem la temporada d'una manera evolucionada, millor. per fer crèixer el grup en nombre i qualitat. qualitat en una temporada millor planificada, amb fases d'entreno classificades per época del any, amb els que farem encara més bon paper allà on anem.
    reptes nous, projectes nous, sempre en la linia de créixement continu que portem, gràcies a l'esforç de tots.

    el diumenge es va assolir un repte més dels innumerables ja, i els que queden farán tenir encara més ganes de bici, i ganes de grup.

    us fel·licito a tots per la fita del diumenge tot i que jo vaig pujar fins dalt, s'em va passar molts cops per el cap de fer mitja volta..

    aprofito també per animar a la gran quantitat de lectors aficionat que sabem que té aquest blog, a que s'apuntin al grup, ja que per molt difícil que sembli els reptes que fem.. tots hem començat exacta-ment del mateix lloc. de zero.

    Bona temporada a tots.

    arnau, vicens i en nom de tots.
    MUNT BIKES.

    ResponderEliminar
  8. Si senyor!!!!!!!!! m'agrada molt el vostre comentari, Arnau i Vicenç. Tot ha d'anar evolucionant i està més que bé pensar-hi. La temporada vinent, més i millor i jo i vull ser. Compteu amb mi.

    Quimet.

    ResponderEliminar