Varen fer i
acabar la Brevet de 200kms. a Granollers, la de 300kms. al Pla de Santa Maria, la
de 400 a Saragossa i la de 600 a Granollers.
M.G.M.
Sortim en cotxe
des de Arenys tots tres direcció Madrid per anar a passar el control de
llums i armilla reflectant, desprès dormirem en un hotel de Madrid ja que fins l’endemà
a les 22:00 no es la sortida, aquestes hores son desesperants per tothom.
La sortida és fa
en grups de 50 participants, nosaltres sortim al tercer. La sortida es molt ràpida i amb els nervis a flor de pell, alguna
caiguda però ningú vol perdre el tren, fins
el primer control (km111 ), Atienza.
Aquí ens abrigarem amb tot el que portem , fot molt de fred, segellem i ràpid
cap al següent control però abans haurem de fer un portet amb una baixada molt perillosa
i encara amb massa gent.
Arribem al tercer
control, Ayllón (km 163). A partir d’aquí
les coses ja van més lentes, encara fa fred però la gent ja està mes dividida, mengem i ja
comença a sortir el sol, aquí agafarem una estona un grupet de Belgues que va
un pel més lent, anirem amb ells fins a Tórtoles
(km243), el recorregut es ple de "repetxons"
i rectes, en Carles diu que va tirant que ja l’agafarem, no el tornem a veure
fins al següent control tot fent un menú molt dolent a la carretera. Frómista (km319),ens retrobem amb el
Carles, dinem i desprès es estirem a la gespa a dormir una horeta, fa 30 hores
que no dormo. Sant tornemi amb una calor brutal que al final del dia em passarà
factura. Fins al següent control on volem sopar i dormir serà un calvari de
rectes, moltissima calor i un paisatge molt monòton, ostia que n’és de lleig. En
aquest tram perdem el CARLES i pensant
que el teníem darrera anem fent moltes paradetes curtes a agafar aigua i alguna
ombreta, aquí pots tardar molts kilòmetres en trobar ombra, decidim el Lluis i
jo que ja l’esperarem al control on anem a dormir, però sorpresa, al arribar
ell ja hi era, dutxat i preparat per dormir (MES AVIAT ESTIRAR-TE A TERRA). En
Lluis i el Carles diuen que no tenen clar poder acabar (estem a Cistierna ,km434), jo els i dic que acabaré com sigui encara que
sigui fora de control, jo vull acabar el que he començat. Mengen ens dutxem
i intento descansar
als matalassos del pavelló, cosa
complicada dormint vestit amb tota la
roba d’abric de la bici, amb gent entrant i sortint i algun que ronca. Ens estiraríem
de les 11:00 fins a les 3:00 de la matinada. Mengem alguna cosa i sense
pressa ja arrenquem en busca de la part
més dura però més maca del recorregut (ASTURIAS),
fem el Port del Pontón de nit molt abrigats, ens creuem amb el primers participants
que ja van de tornada, passem algunes presses il·luminades que fan els km més
amens. No em fa por la pujada sinó la baixada que es molt rapida i llarga i les
meves llums són bastant justetes. Coronem i jo no els espero ja que no puc abrigar-me
més , tiro avall ràpid agafo un forat i “rebenton”
al darrera , canvio la càmera i en aquesta estona ja tornem a estar tot junts . Surt el sòl, i els ànims
estan millor, arribada a Cangas
(km523), segellar, menjar, treure roba
i ja tornem a pedalar direcció Gijón,
molta gent ja va de tornada, durant aquest km en CARLES diu que ell plega a Gijón
, els problemes físics que arrossega de fa setmanes passen factura i també ens comenta
que així no serà una molèstia per nosaltres, gràcies CARLES. L’arribada a Gijón
la fem per un portet que es fa pesat però estem animats, travessem tot Gijón
fins al pavelló estil Sant Jordi, allà tenim menjar, massatgista, sala de
descans i uns voluntaris que ens tracten de conya. Parlem amb en Carles que es
queda i tornarà en bus o tren i desprès de la despedida arrenquem ja a desfer tots els kilometres ja
fets i a partir d’aquí haurem d´anar controlant l´horari de tancament del
controls tot i que anem bé no ens podem despistar (Gijón km612). Direcció a Cangas
fem conversa amb ciclista de Gijón
que vivia a l´Hospitalet i havia fet la Brevets Manresa i que feia quatre
anys que residia a Gijón, fem un gelat
amb ell i ens acompanya fins a CANGAS
(km697).
A Cangas
estarem força estona ja que la roda del
darrera es queda bloquejada quan deixo de donar pedals, el mecànic fa un una
reparació d’emergència que em farà anar
més tranquil gairebé fins a Madrid, mengem, segellem i ja tirem cap el Port del
Pontón i el “desfiladero de los Bellos”
, es preciós, són uns quants km de pujada no molt dura però amb 700 km a les cames
això per molts dels participants serà molt dur. Avancem a molta gent tot pujant
i arribem a dalt just quan es fa fosc, ens preparem per la nit i pel fred. Tirem
ràpid cap CISTIERNA on tenim menjar
i lloc per estirar-nos. Arribarem a les 23:30 aprox. (km 795). Aquí hi ha molta
gent descansant i amb una mala cara de collons, jo estic animat, però no tinc
manera de dormir amb tant de soroll i tota la roba posada, en aquest control ja
no queden mantes per tothom.
A les 4:00 de la
matinada decidim anar tirant, anem fent kilometres bastant ràpids fins que m’adormo
sobre de la bici, parem i dormim a terra 20 minuts, una estona més tard es el
LLUIS qui s’adorm, 20minuts mes. En aquest tram trobem gent dormint per tot
arreu i alguns que va morts però segueixen pedalant. Surt el sòl i comença a escalfar de valent, arribarem
als 38 graus i sense una punyetera ombra, fent kms. fins a FRÓMISTA (km 909), on arribem al migdia, segellem, mengem una mica
de fruita i decidim tirar una mica mes i ja pararem a fer un menú. 30 kms. mes
tard parem a dinar, mengem força bé i parem sota una ombra a pair ja que fa
moltissima calor, una hora mes tard ja pedalem fins a Tórtoles per unes rectes llarguíssimes
avancem alguns companys que no es podem seure de les nafres que tenen al cul i
altres que no es poden aixecar del mal de genolls, com podeu comprovar l´esport
es saludable. Ja som a TÓRTOLES (KM
985) mengem, segellem i volem descansar però decidim tirar una mica mes ja que
estem força animats i tant sols ens fa mal una mica el cul, una mica les mans ,
i una mica els genolls, deixant a part que en 70 hores sols hem dormit 6
horetes en total i d´aquella manera.
Seguim fins AYLLÓN(KM
1.066), abans d´arribar hem de fer un port llarg i amb l`asfalt molt trencat ,
parem a la falda d´aquest per a berenar i coneixem un “breveteru” italià de 66 anys prim i elegant sobre la seva DE ROSA
que ens acompanyarà forces km, arribem a
Ayllón a les 11:30 mengem i demanem que ens despertin a la 1:30. Ens llevem
rebentats però solament queden els darrers 200 km. FOT MOOOLT de fred i anem per una serralada que de nit es molt
xula (les nits han estat espectaculars),fem paradetes a posar i treure roba, el
italià segueix amb nosaltres a vingut tot sol en cotxe des de Milà,es un tio
molt experimentat i simpàtic, anem fent
fins ATIENZA (km1.121), són les 5
del matí esmorzem o sopem o dinem, ja no sabem quin àpat és, estem tranquils ja que ens sobra temps
però preferim anar de nit ja que de dia la calor es insuportable.
Sortim amb ganes
cap un control sorpresa a Cogolludo hem de parar varies vegades a dormir al
voral de la carretera, ens acomiadem de l’italià. Una mica més tard ens adonem
que no anem per la carretera que toca i fem uns 25 km més per arribar a COGOLLUDO, però es igual ja ho tenim coll avall (km1.163), haurem
de fer tres rampetes que ens posem les cames com pedres, això es fa etern, les
hores que havíem guanyat les anem perdent i la sensació es que no avancem, a 20
km de Madrid hem de parar a dormir 30 minuts, la son ens està passant factura.
Ja veiem ALGETE , la meta, l´arribada, això ens fa tirar a tope, arribem a meta, estem
tan morts que jo no celebro res ,ens donen un entrepà, que és millor llençar a
les escombraries, no tinc sensació de victòria, sols tinc ganes de dutxar-me i
anar cap a casa, això s’acabat no estic content ni trist, estic esgotat, destruït i nomes volia estar amb la meva gent.
La M.G.M ha estat molt dura, duríssima, el
paisatge molt monòton, i crec que no compensa el patiment i el sacrifici de tot l´any. A estat un any
molt difícil per mi, i he hagut de deixar amics i família de costat per fer aquesta prova de 1.200
km AGÒNICS.
GRACIES molt especialment al JOSEP LLUIS
FENOY, amb el que fet 5.700km i mai
ha tingut un mal gest o mala paraula.
GRACIES MOLT ESPECIALS a la meva
família, i sobretot, a la SÍLVIA,
la meva dona.
Fins aviat,
JORDI ROIG
I MONTSANT
Info recorregut M-G-M:
Més info Brevets:
Senyor Roig, " Nada más que desir...."
ResponderEliminarHe llegit la crònica paraula a paraula. Inclús he rellegit algún troç.
Merci per compartir-la i enhorabona.
La Meseta es la meseta, jajaja, another country company.
Qui es d'allà diu que es molt maca...peró no sé a que es refereixen.
Ja sabem el que hi ha al darrera d'aquestes burrades, per aixó has fet bé en rematar la feina, sino hauries de tornar-hi !!
Ara a reposar i a sortir a plaer !
ets un world champion!! indiscutible!
ResponderEliminarara esperem trobarte més donant canya a la grupeta i les marxes, que et necessitem. :)
Arnau
Monsieur Jordi Roig, acollonant!!!!. Però com diu l'Arnau, arapenso que et toquen formats més petits.
ResponderEliminarA reveure
Quimet
Impresionant. Tant la Brevet com la cronica. Molt currada.
ResponderEliminarCom sempre Jordi obrin nous camins en el mon del ciclisme. Ara espero que ens acompanyis mes amb les nostres sortides.
Impresionant. Tant la Brevet com la cronica. Molt currada.
ResponderEliminarCom sempre Jordi obrin nous camins en el mon del ciclisme. Ara espero que ens acompanyis mes amb les nostres sortides.
Enhorabuena, lo que has conseguido tu, es un sueño para otros (como es mi caso) gracias por compartirlo con nosotros.
ResponderEliminar(Jose calella)