miércoles, 18 de septiembre de 2013

Crònica Brevet Madrid-Gijón-Madrid (1.200kms.) per Jordi Roig i Montsant


Ja ha arribat l´hora de la veritat, gairebé dos anys pensant i entrenant, el físic i la ment, per aquest repte. Allà estàvem el Josep Lluis , jo i el Carles Mitjà que aquest any va decidir acompanyar-nos a les Brevets que donen dret a participar a la M.G.M. (Madrid-Gijón-Madrid).
Varen fer i acabar la Brevet de 200kms. a Granollers, la de 300kms. al Pla de Santa Maria, la de 400 a Saragossa i la de 600 a Granollers.

M.G.M.
Sortim en cotxe des de Arenys  tots tres direcció Madrid per anar a passar el control de llums i armilla reflectant, desprès dormirem en un hotel de Madrid ja que fins l’endemà a les 22:00 no es la sortida, aquestes hores son desesperants per tothom.

La sortida és fa en grups de 50 participants, nosaltres sortim al tercer. La sortida es  molt ràpida i amb els nervis a flor de pell, alguna caiguda però ningú vol perdre el tren, fins  el primer control (km111 ), Atienza. Aquí ens abrigarem amb tot el que portem , fot molt de fred, segellem i ràpid cap al següent control però abans haurem de fer un portet amb una baixada molt perillosa i encara amb massa gent.

Arribem al tercer control, Ayllón (km 163). A partir d’aquí les coses ja van més lentes, encara fa fred  però la gent ja està mes dividida, mengem i ja comença a sortir el sol, aquí agafarem una estona un grupet de Belgues que va un pel més lent, anirem amb ells fins a Tórtoles (km243), el recorregut es ple de "repetxons" i rectes, en Carles diu que va tirant que ja l’agafarem, no el tornem a veure fins al següent control tot fent un menú molt dolent a la carretera. Frómista (km319),ens retrobem amb el Carles, dinem i desprès es estirem a la gespa a dormir una horeta, fa 30 hores que no dormo. Sant tornemi amb una calor brutal que al final del dia em passarà factura. Fins al següent control on volem sopar i dormir serà un calvari de rectes, moltissima calor i un paisatge molt monòton, ostia que n’és de lleig. En aquest tram perdem el CARLES  i pensant que el teníem darrera anem fent moltes paradetes curtes a agafar aigua i alguna ombreta, aquí pots tardar molts kilòmetres en trobar ombra, decidim el Lluis i jo que ja l’esperarem al control on anem a dormir, però sorpresa, al arribar ell ja hi era, dutxat i preparat per dormir (MES AVIAT ESTIRAR-TE A TERRA). En Lluis i el Carles diuen que no tenen clar poder acabar (estem a Cistierna ,km434), jo  els i dic que acabaré com sigui encara que sigui fora de control, jo vull acabar el que he començat. Mengen ens dutxem i  intento  descansar  als matalassos  del pavelló, cosa complicada dormint  vestit amb tota la roba d’abric de la bici, amb gent entrant i sortint i algun que ronca. Ens estiraríem de les 11:00 fins a les 3:00 de la matinada. Mengem alguna cosa i sense pressa  ja arrenquem en busca de la part més dura però més maca del recorregut (ASTURIAS), fem el Port del Pontón de nit molt abrigats, ens creuem amb el primers participants que ja van de tornada, passem algunes presses il·luminades que fan els km més amens. No em fa por la pujada sinó la baixada que es molt rapida i llarga i les meves llums són bastant justetes. Coronem i jo no els espero ja que no puc abrigar-me més , tiro avall ràpid agafo un forat i “rebenton” al darrera , canvio la càmera i en aquesta estona ja tornem  a estar tot junts . Surt el sòl, i els ànims estan millor, arribada a Cangas (km523), segellar, menjar,  treure roba i  ja tornem a pedalar direcció Gijón, molta gent ja va de tornada, durant aquest km en CARLES diu que ell plega a Gijón , els problemes físics que arrossega de fa setmanes passen factura i també ens comenta que així no serà una molèstia per nosaltres, gràcies CARLES. L’arribada a Gijón la fem per un portet que es fa pesat però estem animats, travessem tot Gijón fins al pavelló estil Sant Jordi, allà tenim menjar, massatgista, sala de descans i uns voluntaris que ens tracten de conya. Parlem amb en Carles que es queda i tornarà en bus o tren i desprès de la despedida  arrenquem ja a desfer tots els kilometres ja fets i a partir d’aquí haurem d´anar controlant l´horari de tancament del controls tot i que anem bé no ens podem despistar (Gijón km612). Direcció a Cangas  fem  conversa amb ciclista de Gijón que vivia a l´Hospitalet i havia fet la Brevets Manresa i que feia quatre anys  que residia a Gijón, fem un gelat amb ell i ens acompanya fins a CANGAS (km697).

A Cangas estarem  força estona ja que la roda del darrera es queda bloquejada quan deixo de donar pedals, el mecànic fa un una reparació d’emergència que em  farà anar més tranquil gairebé fins a Madrid, mengem, segellem i ja tirem cap el Port del Pontón i el “desfiladero de los Bellos” , es preciós, són uns quants km de pujada no molt dura però amb 700 km a les cames això per molts dels participants serà molt dur. Avancem a molta gent tot pujant i arribem a dalt just quan es fa fosc, ens preparem per la nit i pel fred. Tirem ràpid cap CISTIERNA on tenim menjar i lloc per estirar-nos. Arribarem a les 23:30 aprox. (km 795). Aquí hi ha molta gent descansant i amb una mala cara de collons, jo estic animat, però no tinc manera de dormir amb tant de soroll i tota la roba posada, en aquest control ja no queden mantes per tothom.

A les 4:00 de la matinada decidim anar tirant, anem fent kilometres bastant ràpids fins que m’adormo sobre de la bici, parem i dormim a terra 20 minuts, una estona més tard es el LLUIS qui s’adorm, 20minuts mes. En aquest tram trobem gent dormint per tot arreu i alguns que va morts però segueixen pedalant. Surt el  sòl i comença a escalfar de valent, arribarem als 38 graus i sense una punyetera ombra, fent kms. fins a FRÓMISTA (km 909), on arribem al migdia, segellem, mengem una mica de fruita i decidim tirar una mica mes i ja pararem a fer un menú. 30 kms. mes tard parem a dinar, mengem força bé i parem sota una ombra a pair ja que fa moltissima calor, una hora mes tard ja pedalem fins a Tórtoles per unes rectes llarguíssimes avancem alguns companys que no es podem seure de les nafres que tenen al cul i altres que no es poden aixecar del mal de genolls, com podeu comprovar l´esport es saludable. Ja som a TÓRTOLES (KM 985) mengem, segellem i volem descansar però decidim tirar una mica mes ja que estem força animats i tant sols ens fa mal una mica el cul, una mica les mans , i una mica els genolls, deixant a part que en 70 hores sols hem dormit 6 horetes en total i d´aquella manera.

Seguim fins  AYLLÓN(KM 1.066), abans d´arribar hem de fer un port llarg i amb l`asfalt molt trencat , parem a la falda d´aquest per a berenar i coneixem un “breveteru” italià de 66 anys prim i elegant sobre la seva DE ROSA que ens acompanyarà  forces km, arribem a Ayllón a les 11:30 mengem i demanem que ens despertin a la 1:30. Ens llevem rebentats però solament queden els darrers 200 km. FOT MOOOLT de fred  i anem per una serralada que de nit es molt xula (les nits han estat espectaculars),fem paradetes a posar i treure roba, el italià segueix amb nosaltres a vingut tot sol en cotxe des de Milà,es un tio molt experimentat  i simpàtic, anem fent fins ATIENZA (km1.121), són les 5 del matí esmorzem o sopem o dinem, ja no sabem quin àpat  és, estem tranquils ja que ens sobra temps però preferim anar de nit ja que de dia la calor es insuportable.

Sortim amb ganes cap un control sorpresa a Cogolludo hem de parar varies vegades a dormir al voral de la carretera, ens acomiadem de l’italià. Una mica més tard ens adonem que no anem per la carretera que toca i fem uns 25 km més  per arribar a COGOLLUDO, però es igual ja ho tenim coll avall (km1.163), haurem de fer tres rampetes que ens posem les cames com pedres, això es fa etern, les hores que havíem guanyat les anem perdent i la sensació es que no avancem, a 20 km de Madrid hem de parar a dormir 30 minuts, la son ens està passant factura.

Ja veiem ALGETE , la meta, l´arribada, això  ens fa tirar a tope, arribem a meta, estem tan morts que jo no celebro res ,ens donen un entrepà, que és millor llençar a les escombraries, no tinc sensació de victòria, sols tinc ganes de dutxar-me i anar cap a casa, això s’acabat no estic content ni trist, estic esgotat, destruït  i nomes volia estar amb la meva gent.

La M.G.M ha estat molt dura, duríssima, el paisatge molt monòton, i crec que no compensa el patiment  i el sacrifici de tot l´any. A estat un any molt difícil per mi, i he hagut de deixar amics i família de costat per fer aquesta  prova de 1.200 km AGÒNICS.
GRACIES molt especialment al JOSEP LLUIS FENOY, amb el que fet  5.700km i mai ha tingut un mal gest o mala paraula.
GRACIES MOLT ESPECIALS a la meva  família, i sobretot, a la SÍLVIA, la meva dona.

Fins aviat,

JORDI ROIG I MONTSANT

Info recorregut M-G-M:
Més info Brevets:

6 comentarios:

  1. Senyor Roig, " Nada más que desir...."
    He llegit la crònica paraula a paraula. Inclús he rellegit algún troç.
    Merci per compartir-la i enhorabona.
    La Meseta es la meseta, jajaja, another country company.
    Qui es d'allà diu que es molt maca...peró no sé a que es refereixen.
    Ja sabem el que hi ha al darrera d'aquestes burrades, per aixó has fet bé en rematar la feina, sino hauries de tornar-hi !!
    Ara a reposar i a sortir a plaer !

    ResponderEliminar
  2. ets un world champion!! indiscutible!

    ara esperem trobarte més donant canya a la grupeta i les marxes, que et necessitem. :)

    Arnau

    ResponderEliminar
  3. Monsieur Jordi Roig, acollonant!!!!. Però com diu l'Arnau, arapenso que et toquen formats més petits.

    A reveure

    Quimet

    ResponderEliminar
  4. Impresionant. Tant la Brevet com la cronica. Molt currada.
    Com sempre Jordi obrin nous camins en el mon del ciclisme. Ara espero que ens acompanyis mes amb les nostres sortides.

    ResponderEliminar
  5. Impresionant. Tant la Brevet com la cronica. Molt currada.
    Com sempre Jordi obrin nous camins en el mon del ciclisme. Ara espero que ens acompanyis mes amb les nostres sortides.

    ResponderEliminar
  6. Enhorabuena, lo que has conseguido tu, es un sueño para otros (como es mi caso) gracias por compartirlo con nosotros.
    (Jose calella)

    ResponderEliminar