viernes, 27 de mayo de 2011

Sortida carretera Diumenge 29 de Maig

Ruta: L'etapa Reina de Montanya

Quedarem a les 7h a les 4 carreteres d'Arenys de Munt

Ruta serà la següent:
Arenys de Munt, St.Celoni, Campins, Sta.Fe, St.Marçal (Reagrupament), Viladrau, Seva, Collformic (Reagrupament), Montseny,
Mortirolo, La Costa del Montseny, Font Martina, M
irador (Reagrupament),Turo de l'Home, Les Antenes, Campins, St.Celoni, Vallgorguina, Arenys de Munt (cerveseta al Pavelló).

Total: 148kms. 7h. aprox.

Perfil:







P.D.: Aquesta etapa, la dedicarem al nostre amic Xavi Tondo, i per aquesta raó lluirem un crespó negre com a record i recolzament per a tota la seva família.

















Ens veiem Diumenge!!

15 comentarios:

  1. Hola: la penya +50 escurçarem la ruta saltant-nos les Antenes - Turò i baixant directament cap a Palautordera. Els nostres atrotinats cossos no donen per a tant. Apa-li fins demà.
    Quimet

    ResponderEliminar
  2. Ruta per ana fent boca per la qh, sense pressa pero sense pausa, a veure si acabem
    Que ja sera molt.
    Arnau,

    ResponderEliminar
  3. he vist el nenet passant per arenys a les 14:50 pm. déu ni do. felicito a tots els que heu aconseguit pujar al Turò després de la pallissa anterior. Jo no hagués pogut i ho dic en serio.
    Avui he tornat a sentir la depredadora agafant-me en un plis plas. m'he posat al darrera a 160 ppm ( per a mi a supertope) ja que anava encesa a caçar el seu marit que lluitava per no ser atrapat uns metres al davant.quin parell !!!!!

    aquestes pujades tan llargues son un autèntic c....às. El que ara diré és molt suat però: Perdoneu però algú ho havia de dir!!!!. El terreny pla també existeix.

    quimet

    ResponderEliminar
  4. Hola a tots, quina sortida la d'avui!!! ha estat genial en tots els aspectes. S'ha fet un entrenament físic i psicologic boníssim per preparar l'objectiu de l'any la QH. Hem acabat amb 145Km i 3400m de desnivell acumulats, així que per superar tot això s'ha tingut que tenir el cap ben fort.
    Tothom ha pogut treballar al seu ritme i sempre fent reagrupaments per no quedar-nos penjats en cap moment. Cosa que des d'aquí agraeïxo, doncs és clar que per davant meu tinc uns quants cracks que estan fortíssims.
    En quan a les meves sensacions, fer la volta completa avui ha sigut genial, doncs m'he trobat super bé i això em dona molta moral.
    Arnau, ha sigut un plaer pujar amb tú Sta. Fe, doncs la veritat es que parlant parlant, ha passat força ràpid.
    Quimet, avui no anava per el meu màrit, anava a per tú, jajajaja... i al final t'he pillat. I parlant del meu màrit personalment ja l'he felicitat, però vull deixar constancia de la superació psicologica d'avui, guanyant la batalla del Turó després d'una volta com aquesta, que és duríssima. Estic supecontenta per ell.
    En quan a tots els altres companys de batalla, ha sigut un plaer compartir aquesta super volta amb vosaltres, avui he disfrutat molt.
    Bé ara toca a tota la resta explicar les vostres batalletes, doncs avui estavem tots escampats. Els de Graus, que tal com us va anar la vostra marxa?
    Jordi Roig, la teva super gesta, la Brevet de 600, com ha anat? quan pujavem a Sta. Fe amb l'Arnau comentavem que encara estaries donant voltes per Catalunya, jajajaja...
    Roger, i tú? Segur que ahir vas entrenar?
    Bé us deixo, espero veure els vostres comentaris.
    Adeu a tots, amics

    ResponderEliminar
  5. Hola amics,

    M'hauria agradat molt haver estat amb vosaltres aquesta sortida, però com bé sabeu, aquest cap de setmana, es feia la Half Challenege a Calella, i en Bern la feia, i se que li feia il.lusió que estigues allí amb ell per aconseguir aquest repte personal. Vaig estar a Calella amb un magnífic ambient ciclístic on es respirava esport per tots cantons. La veritat que molt xulo i molt bon temps.
    Jo Dissabte vaig fer una bona sortideta sol pel Montseny, però ben interessant...;-)

    ResponderEliminar
  6. hola a tots! va estar molt bé la volta pero cada cop que penso el que anàvem deixant enrrera, em marejo! joderr quant de port. és allò que quan ho acabes no saps si seríes capaç de repetirho, va ser un entrenament de fons d'altura, quan pujes al turó, sol que no s'escolta res més que el rodar dels teu pneumàtics i la teva propia respiració trencada que cada vegada vas més petat però més baix de pulsacions, et dones compte de que falta l'aire, et repeteixes aquella pregunta.. ¿que faig aquí? però no sé el que t'empenya a seguir pedalant! ahir en dani es va trobar super bé! vem pujar a fondo fins casi el desvio del turó, despres ens vem anar mantinguent una distància de entre 100 i 200mts quasi tot el troç però amb la tranquilitat de que ni jo volía agafar-lo ni a ell ni importa que l'agafi. com sempre.
    felicito a la emma, que a sobre portava una rialleta ''cabrona'' tota la estona, es de pedra aquesta ''senyora!!!'' i a tots els altres també joan, el meu pare, carlos, etc,,, i als que van girar també, però crec que hauríeu de haver patit una mica més, una petita agonía al mortirolo i cap avall si volieu, per anar fent QH, que el Marie Blanque se las trae. ;)
    i del que no sé que va passar és amb el xavi, perquè a santa fè venia pero vem anar tirant poc a poc, i no el vaig veure més, potser no es va trobar bé i va girar però ningú sabía res, l'hi vem preguntar al seu pare i tampoc, suposo que tot bé.

    arnau

    ResponderEliminar
  7. Arnau: La Senyora, és veritat que és de pedra i a més a més picada. És marbre de Carrara autèntic.
    També dir-te que en som uns quants que ja no estem ni volem agonies. Ahir estalviant-me el categoria superespecial ja vaig arribar a Arenys tovet i el col.lega Llorenç amb forces rampes. Ahir baixant escales em notava els quàdriceps a gust. I pel Marie Blanque no patim 34x27 i amunt a 7/8 Km/h. Mai havia fet tants Km coms aquests tres últims ni mai havia tingut tant bones sensacions. La QH serà bufar i fer ampolles, això si dins d'un temps raonable.

    apa-li. aprofiteu a sortir avui que demà pluja tot el dia.

    quimet.
    Espero que en Jordi hagi superat la prova ( mare de déu quina prova) dels 600 km i que en Joan, l'Albert i en David hagin gaudit i molt de la marxa de Graus.

    ResponderEliminar
  8. si quim estic avui per sortir a fer molta bici... :) alguns ja s'els ha vist! jajaja passo
    tranquil que a la qh el dur no es el marie blanque.. és l'ultim somport o portalet,, ara no recordo

    arnau

    ResponderEliminar
  9. Q al pepe i a mi ja no ens estimeu?? xq no ens pregunteu a nosaltres x les nostres carreretes?? pepeeee venganzaaaa

    ResponderEliminar
  10. maria, al palccccccoooooooooooooo!!
    (ja sé que no vas anar i la vas agunatar...)
    ja s'et veu ultimament que et resulta això de venir amb nosaltres! :)

    arnau

    ResponderEliminar
  11. Els de Graus ho vam passar molt bé, patint quasi com tots vosaltres i bastant menys que el brevetero d’en Jordi Roig (ets un crac, no sabia que es podia estar tantes hores pedalant...). El paper va ser molt digne, millorant els temps de l'any passat, especialment el David que el va rebaixar en tres quarts d'hora.
    La marxa en si discorre per un paisatge fantàstic, entre congostos encaixats a les roques i muntanyes nevades del Pirineu...
    De sortida, després d’uns Qm plans amb algun “repetxó” per anar preparant les cames, es comença picant amunt cap a un port d'uns 9 Qm (Castillo de Laguarres) al 6-7% de desnivell, "a tot drap", perquè tothom va molt fresquet. La baixada és ràpida, poc tècnica, sense trànsit de cara, es passa per Benabarri i es torna cap a Graus per una carretera excel•lent en lleuger descens a velocitat 50-60 Qm/h, reagrupant-nos i formant un pilot immens... Després de Graus ja ve un terreny més incòmode de més de 30 Qm que pica cap amunt. Es va molt ràpid i això va fent mal, es passa per uns túnels i a l'altura de Campo gir a la dreta buscant la segona dificultat muntanyosa del dia, el port de Serrate-Villas del Turbón, d'uns 8 Qm: el més difícil els 2 primers a un 8,5% de pendent. Després suavitza, es passa per Egea, es corona i baixada ràpida cap a la vall en direcció al tercer port, el de Bonansa. L'enllaç és molt dur perquè té uns 15 Qm que piquen amunt i el grupet que s'ha format tira molt... Finalment arriba el port pròpiament dit d'uns 7-8 Qm més suau al principi i acabant a un 6,5-7%. Es passa un túnel, es corona, es baixa molt ràpid i immediatament es troba la separació dels dos recorreguts (curt a la dreta i llarg a l’esquerra), es continua per una carretera més estreta per un fals pla amb continus "repetxons" que matxaquen les cames abans no arribem al següent port, el de l’Espina, el més dur de tots amb quilòmetres sencers que no baixen del 7-7,5%. Aquest port és la clau de la marxa, qui no regula ho paga en el següent o en la tornada. Després de la Espina ve seguit el coll de Fadas, de 3 quilòmetres al 4,5%, una "tachuela" sobre el paper, però on hi ha gent que s'atura perquè no sap què li passa (a mi em va passar fa dos anys amb unes "rampes" de campionat i em va repetir l’any passat amb mig “pajarón”) i és en aquest punt on et passen comptes de tot el que has abusat. Sense treva uns 10 Qm de baixada, molt ràpida i perillosa amb corbes molt tancades (l’any passat en una d’aquestes corbes vam veure una bici empotrada a la tanca i uns bombers que suposem baixàven al barranc a buscar el propietari..). S’arriba a la vall a Castejón de Sos i encara falten “60 Quilòmetres”!!! de tornada amb el vent de cara. Entrem en un congost espectacular, el de Ventamillo”, entre parets verticals i el riu enmig de color verd i anem formant grup amb el típic que vol organitzar els relleus però que quan ve el repetxó de torn desapareix del davant. D’uns 30 que anem, rellevem pocs i arriba un moment que amb en Joan decidim que ja s’ho faran perquè la majoria van justets o d’escaqueig. Aquest tram es fa duríssim perquè no queda gasolina, l’aire et frena i queda una quilometrada pel final, però el consol és que s’han acabat els ports i només s’han de salvar algunes pujadetes curtes. La inèrcia del grup ens acaba acostant a Graus on ens espera un plat calent de pasta amb una salsa de formatges i bolonyesa....
    Per fer una valoració global de la marxa l’itinerari és “guapíssim”, l’organització molt bona, molts avituallaments, “aquarius” de marca, servei de guarda-bicis (com la QH), maillot commemoratiu, voluntaris per tot el recorregut, cruïlles i punts conflictius,... i segur que em deixo moltes coses... La pega és que hi havia trams en obres i sense asfalt a la carretera que havies de vigilar no punxar ni caure... Si tot va bé ens hi tornaran a veure.
    Recorregut: 200 Qm (el pólar en marca algun menys); 5 ports: 4 de primera i 1 de tercera. Desnivell aproximat 2600 m. Temps del vencedor 5 hores i 13 minuts

    ResponderEliminar
  12. a ver si poses "ja se que no vas anar...." serà q vaig anar!!
    Mira si serveix anar amb els muntbikers q fins i tot em vaig atrevir a donar un "palillo"....VISCA LES "APRETUJADES" BY MUNTBIKERS!!!

    MARIA

    ResponderEliminar
  13. Els de Graus ho vam passar molt bé, patint quasi com tots vosaltres i bastant menys que el brevetero d’en Jordi Roig (ets un crac, no sabia que es podia estar tantes hores pedalant...). El paper va ser molt digne, millorant els temps de l'any passat, especialment el David que el va rebaixar en tres quarts d'hora.
    La marxa en si discorre per un paisatge fantàstic, entre congostos encaixats a les roques i muntanyes nevades del Pirineu...
    De sortida, després d’uns Qm plans amb algun “repetxó” per anar preparant les cames, es comença picant amunt cap a un port d'uns 9 Qm (Castillo de Laguarres) al 6-7% de desnivell, "a tot drap", perquè tothom va molt fresquet. La baixada és ràpida, poc tècnica, sense trànsit de cara, es passa per Benabarri i es torna cap a Graus per una carretera excel•lent en lleuger descens a velocitat 50-60 Qm/h, reagrupant-nos i formant un pilot immens... Després de Graus ja ve un terreny més incòmode de més de 30 Qm que pica cap amunt. Es va molt ràpid i això va fent mal, es passa per uns túnels i a l'altura de Campo gir a la dreta buscant la segona dificultat muntanyosa del dia, el port de Serrate-Villas del Turbón, d'uns 8 Qm: el més difícil els 2 primers a un 8,5% de pendent. Després suavitza, es passa per Egea, es corona i baixada ràpida cap a la vall en direcció al tercer port, el de Bonansa. L'enllaç és molt dur perquè té uns 15 Qm que piquen amunt i el grupet que s'ha format tira molt... Finalment arriba el port pròpiament dit d'uns 7-8 Qm més suau al principi i acabant a un 6,5-7%. Es passa un túnel, es corona, es baixa molt ràpid i immediatament es troba la separació dels dos recorreguts (curt a la dreta i llarg a l’esquerra), es continua per una carretera més estreta per un fals pla amb continus "repetxons" que matxaquen les cames abans no arribem al següent port, el de l’Espina, el més dur de tots amb quilòmetres sencers que no baixen del 7-7,5%. Aquest port és la clau de la marxa, qui no regula ho paga en el següent o en la tornada. Després de la Espina ve seguit el coll de Fadas, de 3 quilòmetres al 4,5%, una "tachuela" sobre el paper, però on hi ha gent que s'atura perquè no sap què li passa (a mi em va passar fa dos anys amb unes "rampes" de campionat i em va repetir l’any passat amb mig “pajarón”) i és en aquest punt on et passen comptes de tot el que has abusat. Sense treva uns 10 Qm de baixada, molt ràpida i perillosa amb corbes molt tancades (l’any passat en una d’aquestes corbes vam veure una bici empotrada a la tanca i uns bombers que suposem baixàven al barranc a buscar el propietari..). S’arriba a la vall a Castejón de Sos i encara falten “60 Quilòmetres”!!! de tornada amb el vent de cara. Entrem en un congost espectacular, el de Ventamillo”, entre parets verticals i el riu enmig de color verd i anem formant grup amb el típic que vol organitzar els relleus però que quan ve el repetxó de torn desapareix del davant. D’uns 30 que anem, rellevem pocs i arriba un moment que amb en Joan decidim que ja s’ho faran perquè la majoria van justets o d’escaqueig. Aquest tram es fa duríssim perquè no queda gasolina, l’aire et frena i queda una quilometrada pel final, però el consol és que s’han acabat els ports i només s’han de salvar algunes pujadetes curtes. La inèrcia del grup ens acaba acostant a Graus on ens espera un plat calent de pasta amb una salsa de formatges i bolonyesa....
    Per fer una valoració global de la marxa l’itinerari és “guapíssim”, l’organització molt bona, molts avituallaments, “aquarius” de marca, servei de guarda-bicis (com la QH), maillot commemoratiu, voluntaris per tot el recorregut, cruïlles i punts conflictius,... i segur que em deixo moltes coses... La pega és que hi havia trams en obres i sense asfalt a la carretera que havies de vigilar no punxar ni caure... Si tot va bé ens hi tornaran a veure.
    Recorregut: 200 Qm (el pólar en marca algun menys); 5 ports: 4 de primera i 1 de tercera. Desnivell aproximat 2600 m. Temps del vencedor 5 hores i 13 minuts
    Albert Galicia

    ResponderEliminar
  14. felicitats per la ruta, albert joan i david,! (no hi va anar ningú mes no?)

    MuntBikes

    ResponderEliminar