jueves, 11 de abril de 2013

33ª Rutes del Montseny (Diumenge 14 d'Abril)


Sortida a les 8h. des del Pavelló Tubo de Granollers.


Ver mapa más grande

Ruta serà la següent:
Granollers - Corró d'Amunt - Cànoves - St.Antoni de Vilamajor - Llinars - St.Celoni - Campins - Sta.Fe - St.Marçal - Coll Ravell - St.Sadurní d'Osomort - Seva - Collformic - Sta.Maria de Palautordera - Cardedeu - Granollers.

Total: 172kms. ó 139kms.
Recorregut Llarg
Recorregut Curt
P.D.: Deixo el llistat de tots els valents:

P.D.2: Molta sort a tothom i no correu gaaaireeee, que no es una cursa, es una marxa cicloturista....;-)...

Ens veiem Diumenge!!
Club Ciclista MuntBikes

7 comentarios:

  1. Hola penya: aquesta si que és dura, duríssima. Us desitjo sort a tots/es. ( Emma, medalla gegant per tu. Olé tú). Jo com a nen creient faré cas a lo penjat més amunt. penseu que aquesta marxa és antiga antiga i fa anys baixar de 7:00 hores era la RE-HÒSTIA. (paraula d'Stone!!!!)

    a que faré cas, a això:

    P.D.2: Molta sort a tothom i no correu gaaaireeee, que no es una cursa, es una marxa cicloturista....;-)...

    a reveure!!!!! Visca Munt Bikes.

    Postdata: volia posar la Zonda al davant, però les crítiques a la Helium vermella em fan decantar per ella. Dirigit als @masterprotour

    ResponderEliminar
  2. Hola: una vegada recuperat, a la cua per recollir el jersei em va agafar un jamacucu que va venir d'un pel que no caic en rodó. Em sembla que no vaig menjar prou "membrillu". :-). Sort de la botifarra posterior que ens van donar. em va sentar de luxe.
    Comentari: no us enganyo que potser hagi estat la millor marxa de la meva vida. Perquè: doncs per la companyonia i bon rotllo que varem tenir tota la volta en Joan, l'Albert l'Emma i jo mateix. En cap moment ningú va tenir la intenció de estirar més tot i que us asseguro que els tres anomenats anaven super bé. Que hi havia un problema, paràvem, que hi havia un retard, s'esperava.
    Està claríssim que això, és molt millor que sis dígits que et diuen el que has trigat i que de que serveixen??.
    No desmereixo a qui va buscar temps, que és igual de digne o més, el que vull deixar clar és que la sensació d'haver compartit 6 hores i escaig amb companys del meu club m'ha deixat super satisfet, content i feliç.A l'avituallament de Seva fins i tot el que ens va omplir els bidons es va estranyar de que tants del mateix grup anéssim junts.

    Per cert: felicito a tothom ja que els 6 dígits no enganyen i heu fet una marxa espatarrant i em quedo curt. Us felicito!!!. A més el dia va ser : millor impossible!!.

    Quimet. ( aquesta setmana a veure si abaixem una mica la marxa i podem gaudir del temps i comentar una miqueta tot anant en bici sense cap estrés!!!)

    Visca Munt Bikes!!!!!

    ResponderEliminar
  3. Que passa senyors !!!! que tenim el bloq mig mort. I amb lo divertit que eren tots els comentaris.
    Bé, començaré jo.
    6.45h del matí, arribo a Granollers i la casualitat em porta a aparcar radera del cotxe dels Zipi Zape de MB, el Joan i l'Albert. Que bé!!!, vaig a buscar dorsal i allà que me'ls trobo i a partir d'aquí i fins les 3h del migdia junts. No em podia separar d'ells, jajajaj. Quina volta vem fer, treball d'equip total. En aquest equip també el Quim, sempre els quatre junts esperant-nos i ajudant-nos, que bonic, jajajajajja......
    Acabo amb molt bones sensacions i un temps molt correcte per la duresa i la complicació de la marxa alhora de saber administrar les forces.
    Sort de l'Albert a l'últim tram pastelos, desde Sta. Maria fins a Granollers que junt amb dos més anava rellavant i portant-nos. Estavem tots els altres a radera amagats, doncs ja començaven a passar factura els quilòmetres.
    Dir que vaig disfrutar d'un gran día de ciclisme, ai no!!!! de CICLOTURISME DE L'AUTÈNTIC,jajajajja -eh que sí Quim??
    Vaaaaaa, penjeu coments.

    ResponderEliminar
  4. La propera Remences, que passara a Remences?????

    ResponderEliminar
  5. Fel.licitats a tots per els bons temps. I tambe per haver tingut una participacio tan alta de MB.
    Es una marxa molt dura. La vaig fer tot lo rapid que vaig poguer. Pero encara estic molt lluny del nivell que hauria de tenir. I no ploro Quim nomes soc realista. Pero de totes maneres la vaig acavar dignament i sense agafar cap pajara.
    Cosa que em preocupava bastant. I nomes l idea que en Quim em pases a Collformic em produia mals sons. Pero no va estar aixi. Ara el que toca es seguir amb el guio previst. O sigui parlar poc i entrenar molt. Que com diu un bon amuc al final t acabes convertint en esclau de les teves paraules. I llavors costa molt
    empasarsales.

    ResponderEliminar
  6. Vaig començar a escriure la crònica ahir la nit però no sé què "collons" vaig tocar que se'm va esborrar, i de totes maneres era massa "oficial" ... En fi, què puc afegir de nou ..., dir que va ser un plaer compartir la marxa amb l'Emma, el Joan i el Quim,... que m'esperaven pacientment cada vegada que em saltava el Polar, la primera crec que va tocar algú del públic a Sant Antoni de Vilamajor,... la segona va anar a parar al voral putrefacte abans d'Osormort i no hi va haver tercera perquè me'l vaig guardar a la butxaca abans que els companys em fotessin la bulla... Després, al fatídic repetxó de l'Eix (a qui collons se li va ocórrer que la carretera havia de passar paral·lela a l'autovia....), agafem el Manolo que es trobava a prop de "zombiland" ..., i l'Emma, recuperant el seu instint de depredadora, es llença com una lleona cap a la presa, i no en té prou amb això que ens dedica uns quants relleus juntament amb un pelut que hi havia a la grupeta portant-nos al calvari abans de Seva... Jo que penso "què cony fot" perquè vaig tocadet, i ella que insisteix a tirar del grup... Ho confesso ara, ho vaig passar malament però no es podia notar perquè m'haguessin atacat més... A l'avituallament de Seva, no sé per quin miracle, em vaig refer i vaig poder pujar el Collformic no sense patir les "temudes rampes" els últims 3 Qm, però s'havia de morir perquè sentia l'alè del Quimet i l'Emma que venien per mi... El Joan, com a bon samarità que és, s'encarregava de "cuidar" del Manolo que estava "salvant els mobles" com podia... A la baixada, un inesperat Narváez torna a aparèixer (ja s'ens havia aparegut a Santa Fe)i "generosament" monta el numeret de tirar del grup, el que passa és que ell va a la seva bola i nosaltres anem com podem ... Un cop a baix queda l'agonia que tots sabeu, pitjor que quan a la QH has fet la Hoz de Jaca... En fi, amb menys d'una horeta ens plantem exhausts a Granollers, línia d'arribada, entrem junts i ens agafa un "subidon",... però no s'ha acabat, falta un quart d'hora de cua per recollir l'obsequi, el Quim que ens agafa una lipotímia de la qual es restableix ràpidament, ...
    Encara no entenc com es pot fer tant lent..., és que ni a propòsit ho aconsegueixes perquè t'havien de buscar en dues llistes diferents, la del tiquet del dinar (bona botifarra!) i la del ... (encara no he mirat la bossa), però com sempre ha valgut la pena...
    L'organització molt millorada en quant a senyalització, assistència i voluntaris a les cruïlles,... i els temps, impressionants, encara no sé com abaixar de les 6 hores i això que he vingut els tres últims anys ..
    Per acabar, felicitats a tots, per anar-hi, defensar-se i acabar-la, ni que sigui la curta que per cert no té res de curta ja que hi ha marxes que la "llarga" té 140 Qm ... De nou felicitats i agraït a tots per poder pedalar junts per aquests "móns de Déu"...
    Albert Galicia

    ResponderEliminar
  7. osti quines cròniques més llargues! hauré de demanar una hora lliure al jefe per poder lleigir-ho tot!.
    a veure si hi som tots a la ruta d'aquest diumenge i podem anar rellevant a bon ritme sense cremarnos de principi que són 200!!!!!

    ResponderEliminar