jueves, 16 de junio de 2011

Cap de setmana a la "Quebrantahuesos 2011"


Divendres 17 de Juny del 2011 a les 8h del matí, em recull l’Emma amb els nens i la super Scenic (perdó perdó volia dir Space), 8 bicicletes, 3 maletes i 4 persones (si si heu llegit bé tot això). Deixem els nens a l’escola, recollim al Boss Morales i cap Sabiñanigo.











Viatge molt còmode, fent paradeta per esmorzar a un lloc genial (quines madalenes!) i una estiradeta més i ja hi som. Hem arribat a Ipies. Poblet amb 10 habitants censats al 2008.

Arribem una mica acollonits, ja que el grup davanter del Focus-Rebollos, ens havien fet una broma dient que la casa era un horror i que estava a més de 25kms. de Sabiñanigo, i sorpresaaaaa!!! Quin “CASERON”!! Mare de Déu!! Les habitacions totes amb bany, decorades amb el més mínim detall i molt i molt bonica.

Allí ens trobem amb el X3-Sullastres que ja portava una estoneta i just darrera nostre arriba l'Altea-Jesús.

Descarreguem les bici, deixo les maletes a l’habitació i abans de marxar li pregunto a la mestressa: “¿Donde dejamos las bicis?i em contesta “Nada aquí mismo, no os preocupéis que nadie os las cogerá”. El “aquí mismo” era a un jardí totalment accessible des de el carrer separat per un mur de pedra d’un metre d’alçada. Vaig pensar: “Aiii mare meva que patirem”.

Després de que sutilment li digues que les bicis no ens importava que dormissin a les habitacions, i la mestressa amb una rotunda contestació digues: “Las bicis no entran en las habitaciones”…:-0…, finalment la Sra. al veure el meu negit, i comentar-li el preu aprox. de totes les maquines juntes (crec que li va agafar canguelo, quan va saber “el montante total”), va dir que tenia un “cobertizo-garaig” on les deixaríem allí tancades. “Buuuufff!! Quin alleujament” vaig dir interiorment, no em podia imaginar quan li diguéssim al Vicenç, Arnau, Dani i Carlitos que les seves bicis haurien de dormir al ras. Però bé, segur que el Carlitos, l’hauríem posat a fer guàrdia tota la nit, jejeje!!...;-)

Dit això marxem cap a Sabiñanigo a buscar els dorsals, on ens esperen els del Focus-Rebollos i el Cordova-Perez per dinar, ja que fins les 16h. no ens donaven els esperats dorsals.

Dinem junts Arnau, Desi, Dani, Mireia, Carlos, Pepe, Vicenç, Emma, Joan i jo.

Menú: Macarrons, bistec amb patates i cerveseta. Flam de la casa, café i puro.

Anem a recollir els dorsals i desprès de fer una mica de cua, ja tenim tots els dorsals de tothom. Perfecte!! Ara ja estem tots una mica més tranquils, i ja podem anar cap a la casa. Abans de marxar ens trobem al Xavi i al David que també han recollit els seus dorsals.

Al cap de poca estona d’estar a la casa, arriba el Focus-Galica amb els Puigvert, el Hyundai-Montmany i el Passat-Carrillo amb Pedregal.

A la casa comencem a preparar-ho tot per el Dia D, cadascú al seu ritme, prepara la roba, el chip (el Dani amaga el seu per a l'endemà no trobar-lo), els dorsals a la roba i a la bici, tota la nutrició per la cursa...preparatius que semblen senzills, però que porten el seu temps.

















Fet això, baixem tots al jardí i petem la xerrada junts, mentre fem fotos a les maquines preparades i així fem temps abans de sopar.











Hora de sopar. PASTA PARTY a un menjador molt bonic amb ja tothom a la casa. Erem més de 20 persones, quin goig!!

Menú: SUPER plat de tallarines i pollastre amb salsa. Copeta de vi i aigua. Pudding de cafè.

Després de sopar, establim l’horari del dia D, hora H, i a dormir. Zzzzz...bona niiit...











Dissabte, 18 de juny a les 5h del matí sona el despertador.

Com un autòmat i sense pensar, salto del llit, em poso el maillot i culotte, bambes i agafo bossa amb sabates i tot el necessari (ulleres, casc, menjar, pulsometre...). Em sembla que mai a la vida he tardat menys en estar llest.

Baixem a esmorzar a les 5h15min. per poder estar sortint a les 6h amb els cotxes de Ipies direcció a Sabiñanigo, menys els 3 més valents del món mundial (Quim, Joan i Albert) que decideixen anar a Sabiñanigo (16kms) amb bici.











I aquí faig un parèntesi per explicar l'anècdota:

¿¿Sabeu que els hi va passar als 3 valents del món mundial, anant a Sabiñanigo amb la persona més segura del món (Quim Montmany, respectuós sempre amb els semàfors i sempre reclamant que als matins d’hivern, portem més llums que el Portal de la Feria d’Abril)??

Doncs us explico, l'home més segur del món, va fallar, si si, i va anar sense llums per la nacional cap a Sabiñanigo (quin error!!, debien ser els nervis). Llavors casualment, la Benemèrita passava per allí i els va aturar per no portar llums, i els va fer estar 20 minuts aturats fins que sortís el sol.

Comentada aquesta anècdota que no em podia oblidar, arribem tots a Sabiñanigo, aparquem a l’entrada del poble sense problemes. Casc, sabates, bidons i ens acabem de preparar, alguns alleugerem els cossos pel bosc darrera d’un arbust i comencem a pedalar cap a la sortida.











Segons els més experts, sembla que aquest any que han avançat la sortida 30 min. no hi ha tanta gent, i ens col·loquem no gaire lluny del arc de sortida. Som el Joan Morales, l’Emma, en Vicenç, David Pedregal, Xavi Carrillo, l'Alex Sullastres, Dani Pérez i jo .

L’Arnau, Pepe, Joan Puigvert i Albert Galicia tenen “caixo” i surten més endavant, ja que l’any passat van fer correctament els deures.





















A les 7h 30min sona el “chupinazo” i donen la sortida. Enfilem carretera bastant planera direcció cap al Somport, on hi ha molt de vent en contra i lateral, però el pilot va a una mitja de 38km/h!! Jo com un "campió" davant amb els del meu nivell, en Vicenç, Dani Pérez i Xavi Carrillo (es broma...;-)...), prèviament havíem passat a en Quim (al seu ritme) i més tard l'Alex, que molt intel·ligentment, es va deixar caure perquè veia que anar així era un suïcidi.

Enfilem el primer port Somport i segueixo amb el grup, passem per Canfranc i bé, es comença a sentir la gent dient que al canto de França esta plovent. Aprofito per menjar. Arribem a Candanchu, i una mica més amunt corono sense problemes, però ja amb el paviment mullat. Em donen diaris per la baixada, i jo, que no els havia utilitzat mai, penso: “Si ho donen es per algo”. Agafo un, me’l poso amb dificultats sense parar i cap a baix. Deu meu!!! Quina baixada, freda i mullada, i la gent va com en sec!! A cada corba gent de la organització i de la Gendarmerie, avisant que frenéssim, que venien corbes perilloses. IM-pressionant!!

La pluja va augmentant i mentre enllacem entre el Somport i el Marie Blanque em mullo bastant i passo bastant fred baixant. Un paravent hauria anat bé.

Llavors girem i encarem el Marie Blanque, només 10 kms, amb un començament molt normal, però amb un final terrible, amb unes pendents superiors al 11-12%. Aquí començo a pagar una mica la sortida tan ràpida que he fet. Al coronar-lo amb gran dificultat, no trobo diaris per la baixada i paro a omplir el bidó i menjar una mica més. Fa molt de vent a dalt i em començo a quedar fred. No estic molt fi. Començo a baixar i aquí passo un fred terrible que em tremola tot.

Faig l’enllaç entre el Marie Blanque i el Portalet algo més tranquil, però la veritat es que no em sento fi.

Arribem a peu del Portalet (29kms de pujada) i aquí em sento fluix cada vegada que hi ha un augment del %, i veig que a més a més quedem molt kms. i cada vegada amb més pendent. Cagada pastoret!! Però bueno, havia d’acabar la meva primera QH, que era del que es tractava. Després de traspassar la línia del patiment, o sigui passar ha agonitzar, ens acostem a dalt del cim (aprox.1.800m) i comença augmentar la gent als borals i els seus crits d’ànims.

Quin nus que tenia, deu meu!! Això era com el que havia vist tantes vegades per la tele a les grans voltes com la Vuelta, el Tour o el Giro. Aquells últims 500 m. em vaig sentir com un autèntic professional, on la gent em cridava de tot, amb tots els idiomes, aplaudia i el passadís s'estretava fins circular en fila d'un per coronar així el port. Fuuuuaaaa!!! Pell de Gallina!!! Brutal!!

Corono i sabent que ja gairebé la tenia a la butxaca, gracies al bon temps recupero una mica les forces.

Començo a baixar, aquí si amb diari al pit, menjo una mica i amb la carretera seca i amb l’asfalt molt bé, aquí tothom fa les velocitats puntes màximes (jo, 79,5kms/h!!). Anem cap a l’últim port, l’Hoz de Jaca (2kms), però amb un bon pendent de pujada i el paviment bastant trencat.

Aquí pujant em trobo l’Emma. En seguida veig que va a millor ritme que jo, i li dic que no hem faci cas del meu ritme, que no estic fi. Corono amb unes magnífiques vistes del pantà i començo a baixar per entrar a la carretera que ens portarà a Sabiñanigo.

Queden tan sols 17 kms., però carai quins últims 17kms. Vent de cara i quins “repechonets” més matadors. Entro en un pilot i intento quedar-me al mig, però veig un grupet de 3 ó 4 que vol estirar-se i marxar. Em poso amb ells i ens marxem uns 10 dels 25 que érem. Buufff!!! Remada final!!

Arribo a Meta, i no veig a ningún MuntBiker, però tinc una barreja de il·lusió i cansament, difícil d’explicar, després de patir tant. Al cap d’uns metres em trobo a l’Emma i ens abracem i aquí ens cauen les llàgrimes a tots dos. Coincidíem tots dos dient que havíem patit molt.

Tornem el chip, i busquem el “grupu”. Allí ens trobem a tothom i jo descanso en el banc de fusta una mica “out”, necessitava un moment per recuperar el cap. Aquí la Mireia, molt atenta, em porta la pasta per dinar i una cervesa (gracies Mireia ets un sol...;-)...).

Aquí parlem tots de les nostres vivències personals de cadascú, i quan ja hem arribat tots i hem descansat i menjat, comencem a desfilar cap a la casa.













































Un cop arribem a la casa, dutxa, cremes fredes, recuperadors, peus en alt i a descansar al llitet amb la companyia dels amics. Descansem, però no dormim i a sopar amb tothom.

Varem sopar a una pizzeria de Jaca, on teníem taula reservada. Aquí tothom ja relaxats, parlem i riem moltíssim.

Menú: Amanida, pizza i cervesa. Flam.

Acabem de sopar i per celebrar l’aniversari d’en Quim, que havia promès pagar uns “Mojitos”, anem a prendre alguna cosa, però de cop en Quim es borra i diu que no (amb més de 50 anys, va perdre total la credibilitat aconseguida, quina llàstima...:-(...).

Llavors optem per anar a la casa i fer allí unes copes tranquil·les acompanyades de bona música i bona companyia.

Aquí apaguen les llums, posen música i “hasta qui puedo leer”... només puc dir que més d’un encara tenia forces a les cames per ballar amb eufòria desbocada i que vaig riure moltíssim.

Deixo algunes fotos i un vídeo titolat "The Shark in action" que marcarà historia al "grupu"...



























video

Al cap d’una estona, anem a dormir, que el cos ho necessita. Quin riure!!!...;-)

Al endemà al matí esmorzar tranquil, preparem maletes, carreguem bicis i a les 10h marxàvem de la casa direcció cap al Maresme que falta gent.

Això si, havent prèviament reservat la casa per l'any vinent...;-)...

Fins la QH2012,

Roger

5 comentarios:

  1. OEEE ROGERR!ª!! quan la haigi pogut lleigir tota posaré el meu comment!

    ResponderEliminar
  2. Roger: Bona crònica.
    mai m'havien batejat per la marca del cotxe. prefereixo ser-ho per la marca de bicicletes o sease, Conor Montmany.
    No és veritat lo del mojito. Vaig dir d'anar a prendre un mojito, però no pagar-los tots jo. Ojalà o pogués fer!!!!!
    I que els dos avis siguin els unics que ballen deu voler dir algo.

    En resum: tres dies ben apanyats i jo ja m'apunto també el 2012 i espero que la boleta ens faci entrar.

    I ja ens anirem veient. Ara mateix és dijous i tindria que estar pedalant, però avui la mandra ha pogut més.

    Molt bona revetlla a tots i felicitats als Joans.

    Quimet.

    ResponderEliminar
  3. Quim ja ho vaig pensar, però vaig començar amb el Focus-Rebollos i mira va sortir així...;-)...M'agrada més Conor-Montmany!!
    Ojala pogués jo dijous sortir amb el "grupu"!!
    Et confesso que ja tinc unes moltíssimes ganes de tornar-hi, no se si podré aguantar 12 mesos. Potser faig una escapada clandestina...jajaja!!

    ResponderEliminar
  4. És veritat que la benemèrita ens va parar a les 6 del matí perquè no portàvem llum i que ens va fer esperar ..., però també és veritat que tot i així vam arribar a la sortida abans que els dels cotxes ... havent fet l'"escalfament" preceptiu ... D'Ipies a Sabiñánigo, 14 Qm.
    Albert

    ResponderEliminar
  5. per fi he pogut acabar de lleigir la crònica del roger,,!!! uff!! dons per part meva la qh molt bé, de fet millor del que em pensava pero es que en aquestes fites sempre tiro baix per acabar apuntant alt, si no no vas bé!.
    desde aquí faig una menció d'agraiment a les acompanyantes que no els hi ve a cuento lo de la bici, pero es pasen tot el cap de setmana aguantant les nostres paranoies, dietes descansos preparatius,,! etc deu ser pesat quan la cosa no va amb tu!..
    la mireia, la desi, i les dones d'en quim, albert, joan p. etc,, (emma tu no!! que vens a repartir estopa!!! )) jejejje i a la meri (dona del roger) em compadeixo d'ella però per tot l'any! quna creu!! jejejeje

    arnau!

    ResponderEliminar